Small 2u5a3218

Guillem Rodríguez - dissenyador de moda

Entrevista realitzada per Mar Campdepadrós.

GUILLEM HOME DESIGN

Un espai de casa. La meva habitació.

Un material agraït. La Fusta.

Un color i una aroma: Blanc, Jazmí.

Al rebedor hi tinc... No tinc rebedor.

Terrassa o badiu? Els dos.

”M’exalta el nou i m’enamora el vell” Atemporal, Blanc, fusta i marbre.

M’inspira... Els Dominis de Maria Antonieta (Palau de Versailles ) .

Emprenedor. Jove. Creador, artista i incansable. Guanyador del ModaFad i els ANDE Awards, ja ha trepitjat dues edicions de la 080 Barcelona Fashion i Who’s next de París. I això només és el principi.

M. Què és per a tu Guillem Rodríguez?

G. Jo mateix.

M. Entenem que el passat resulta cabdal en el teu treball, en estar comunicant des de tu mateix com a dissenyador independent. Què és allò que creus que fou imprescindible per arribar on ets ara?

G. Et diria que treballar. Treballar sense parar en cap moment. No és fàcil, ja que implica un sacrifici molt gran de cara a la família i als amics, i a molts altres plaers de la vida quotidiana, però té la seva recompensa. I després, trobar el meu equip que està darrere amb el qui puc confiar cegament, ja que tots remem amb la mateixa direcció.

M. On fixes el teu punt de mira cap al futur?

G. Fora d’Espanya. M’agraden els epicentres com París o Nova York, allà és on neix la indústria de la moda.

M. Quines són les teves matèries primeres tèxtils?

G. Sempre treballo amb teixits nobles, et donen qualitat i sempre és un plaer treballar amb ells, llanes, crepes...

M. Com narraries el teu procés creatiu davant un públic tan difícil com ara... uns infants?

G. Seria com anar explicant una història amb la roba. A vegades és molt més complicat, ja que has de pensar que es vol dir, quin missatge vols donar, i de quina manera ho dius... A part d’això hi ha molts codis que nosaltres mateixos reconeixem inconscientment, jo sóc dels que juga amb ells.

M. Podríem dir que acabes d’aixecar el vol. Com veus les noves generacions que han demostrat, clar queda amb el teu exemple, que no deixen que la situació actual els privi de llaurar-se el seu camí?

G. Evidentment que és un moment difícil, però no per això deixarem de fer coses... Potser les farem d’una altra manera, o mirarem de trobar el camí amb menys espines. La diferència entre treballar i fer el que t’agrada és molt petita, només has de trobar el què.

M. Per altra banda, què recomanaries a les figures ja consolidades del món del disseny i la creació?

G. No tinc res a dir.

M. Geni o figura; quina creus que ha de predominar?

G. Cap de les dues, em semblen un personatge mitificat. La realitat d’un dissenyador, a part del suposat ‘talent’ és la gent que treballa al seu darrere i la capacitat de dirigir un equip i fer que les coses funcionin.

M. Podríem parlar del disseny com a una forma d’expressió artística tan legítima com les grans arts clàssiques?

G. Personalment, no. El disseny i l’art tenen funcions molt diferents. La funció principal del disseny és facilitar la vida cotidiana. El fet que sigui elaborat, o que tingui un aspecte ‘artístic’, o que estigui en un museu no vol dir que sigui art.

M. Passem a Badalona; què n’opines de propostes que busquin obrir un espai al disseny i l’interiorisme com la BHD?

G. Sempre em semblen bé si arriben al públic.

M. Com definiries Badalona en adjectius de forma, matèria i color?

G. Petit, càlid i blau.